03 Desembre 2018

Presentació del projecte Smart Classroom al II Congrés Internacional CTEM de la Comunitat de València

Divendres dia 9 de novembre vam presentar el projecte de recerca Smart Classroom Project en una de les diferents taules del II Congrés Internacional CTEM de la Comunitat de València, que es va celebrar a Auditori Charles Darwin de l’Aulari Interfacultatiu de la Universitat de València, Campus de Burjassot (València).

La presentació es va dividir en 6 bloc diferents. En el primer bloc es van abordar els desafiaments per a la transformació a l’escola del segle XXI. Guillermo Bautista va intervenir exposant la idea que el principal desafiament és que tots els actors de la comunitat educativa prenguin consciència de formar general que l’escola ha de transformar-se des del punt de vista espacial, però, sobretot, pedagògic. Un altre dels reptes en l’àmbit de la transformació de l’espai és el que té a veure amb la dimensió ambiental i les infraestructures, perquè tenim centres que estan concebuts únicament des d’una perspectiva tradicional del procés d’ensenyament-aprenentatge i aquesta organització està enormement arrelada. Per exemple, molts dels docents esgrimeixen el petites que són les seves aules, però, majoritàriament, l’espai que ocupa la taula del professor i la superfície que es deixa entre la pissarra i la primera fila o les primeres taules dels alumnes suposen en ocasions 1/3 o 1/4 del total de la superfície de l’aula. Finalment, ens trobem també amb el repte que té a veure amb el digital, perquè hem començat integrant la tecnologia a les escoles i en els processos d’ensenyament i aprenentatge a través de les “aules d’informàtica”. Més tard amb projectes a gran escala i patrocinats per les administracions, com l’1 × 1, o amb les pissarres digitals interactives (PDI) a totes les aules, etc. Aquests són elements i models que tal com s’han concebut no han canviat prou feines les metodologies i condicionen enormement el procés d’aprenentatge.

En un altre dels blocs de la taula es va tractar el tema de les metodologies actives i les activitats experimentals STEM. Algunes idees clau que Guillermo Bautista va exposar en la seva intervenció van ser:

– Cal donar passos per globalitzar considerablement el currículum. Això implica abordar un canvi seriós en els horaris, en la co-docència i coordinació del professorat (entendre la pràctica docent d’una altra manera) i per descomptat, reconceptualitzar l’espai. També utilitzar formes més inductives i més indagatives d’aprendre. Articular molt més els diferents tipus de continguts. Avaluar de forma constant, mitjançant l’observació del que passa i l’exigència de bons productes i actuacions dels alumnes.

És important considerar metodologies d’aprenentatge que permetin a l’aula coses com:

– Moviment durant l’aprenentatge / canvi de disposició física i d’activitat durant la mateixa sessió mitjançant reptes complexos que permetin i exigeixin diferents habilitats i procediments a l’alumnat.

– Aprendre de peu. Hi literatura científica sobre les bondats dels pupitres “stand up” (de peu) per a la salut dels alumnes. Els alumnes passen massa hores quiets i asseguts a les aules tradicionals.

– Aprendre manipulant. L’aprenentatge en nens i joves és bàsicament experiencial i manipulatiu. Hem de canviar el “escoltar” pel dissenyar, pensar, crear, desenvolupar, provar, etc.

– Aprendre a partir de l’elecció de l’eix conductor de l’aprenentatge que interessi a l’alumnat i el més proper possible a la seva realitat.

– Aprendre necessitant. L’activitat d’aprenentatge ha de sorgir també de la inquietud i necessitat per resoldre reptes, problemes, dubtes …

– Aprendre servint a la comunitat. Obrir l’aula i apropar l’escola a la comunitat en la qual se situa és molt important perquè l’escola no visqui alienada de la realitat. L’escola s’ha d’integrar en la societat per millorar-la i canviar-la.

Una altra de les qüestions crucials quan s’aborda el tema de l’espai és entendre com s’integren els entorns i eines digitals en l’espai i en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest bloc des del nostre projecte, en el qual abordem també la dimensió digital que té a veure amb l’espai, vam exposar les següents idees:

– Cal desaprendre molt. Observar bé d’on venim (aula d’informàtica, 1 × 1, pissarra digital, etc.). No s’han produït tot just canvis en la metodologia i tot amb la quantitat de recursos invertits.

– Una altra de les claus respecte a l’ús de TIC que cal considerar és tenir una sòlida mirada crítica perquè el digital està envoltat de negoci i de “fum” en definitiva, d’integració incoherent dels mitjans a causa de modes o inèrcies que poc tenen a veure amb la reflexió pedagògica. La mirada crítica ens fa créixer com a escola i com a docents, ens fa exigir més a la tecnologia. Ens permet afrontar l’ús d’aquesta per ensenyar i aprendre d’una forma més intel·ligent i també més eficient.

– Sens dubte, des de l’escola se’ns ha d’exigir a més un doble paper, el d’usar la tecnologia perquè els estudiants aprenguin millor i alfabetitzar en l’ús correcte dels recursos digitals que fan els alumnes.

– La tecnologia ha d’integrar-de manera invisible. A priori, des de l’abordatge de la dimensió digital del projecte no som partidaris d’un dispositiu per a cada alumne o que cadascú tingui el seu assignat, ni que aquest hagi de ser el mateix per a cada un d’ells. L’experiència ens diu que es tendeix a reproduir metodologies tradicionals unidireccionals. Ens sembla més adequat integrar la tecnologia en moment que es requereixi i que no jugui un paper predominant en l’espai de l’aula i durant l’activitat si no és estrictament necessari.

Finalment es van exposar per part de cada un dels participants els principals reptes de futur.

Guillermo Bautista va recordar que és important que el tema de l’espai ja comenci a ocupar un lloc en l’agenda i el diàleg sobre innovació. L’exemple és la taula rodona en què es van presentar diferents experiències, com la Future Classroom Lab del Intef o la del Col·legi.

– El nostre objectiu precisament és analitzar les experiències que ja existeixen, per obtenir un coneixement científic sistemàtic d’elles i així aquest pugui ser utilitzat per a la presa de decisions.

– Nosaltres pensem que hi ha uns principis que han de guiar el disseny de l’espai educatiu. Alguns d’ells són la flexibilitat de l’espai, l’ordre, el confort (físic i psicològic), l’obertura, ….

– És molt important la reflexió conjunta de l’equip de professors. En el nostre projecte hem obtingut amb les dinàmiques de co-disseny uns resultats molt bons i uns índexs de satisfacció molt alts en aquest procés. Això fa que el professorat s’identifiqui amb els dissenys d’aules que implementem.

– És interessant també pensar en integrar aspectes dels diferents models que ja existeixen: STEAM, Intel·ligències múltiples, Waldorf, Future Classroom, etc., i evolucionar cap a un model que respongui al que volem metodològicament.

La major dificultat la trobem en la cultura escolar tradicional i de la poca reflexió del professorat respecte a l’espai. També d’una gairebé incomprensible resistència al canvi.