Escola Congrés Indians

Nom del centre Escola Congrés Indians
Ubicació Barcelona
Data de visita 3 de març de 2018
Enllaços al projecte Projecte

 

El passat 3 de març vam visitar l’Escola Congrés-Indians per explorar el seu plantejament dels espais educatius. Ens va atendre molt amablement una de les seves fundadores i membre de l’equip directiu, Desireé Hortigón. Amb ella vam poder conversar durant gairebé dues hores sobre el projecte educatiu, posant èmfasi en com s’organitzen els ambients d’aprenentatge en aquest centre d’infantil-primària. Vam visitar diferents ambients d’infantil i primària i també una interessant sala d’educació artística. L’equip docent, que inicia el projecte fa 8 anys, fonamenta les seves decisions pedagògiques i sobre els espais educatius en diversos referents.

 

 

 

Les 4 mestres que van iniciar el projecte es van formar i van visitar centres amb idearis i espais molt diferents a l’ensenyament tradicional predominants, com el de Antzuola (País Basc), Pistoia (Itàlia), escoles de Reggio Emilia (Itàlia) i escoles a Finlàndia. També es van formar en filosofies educatives relacionades a l’Escola Nova, com Montessori, Waldorf, Summerhill, etc. Un element destacable del projecte és que no identifiquen la seva pràctica unívocament en un corrent, si no que adapten idees i formes de fer de diversos autors i teories.

 

ELS AMBIENTS A LA ESCOLA CONGRÉS-INDIANS.

 

El projecte educatiu de Congrés-Indians es basa fonamentalment en l’acompanyament emocional i el desenvolupament integral del nen. Només entrar al centre, i sota una visió de l’estructura estàndard d’una escola de primària Congrés-Indians, es percep que no és una escola més. Els ambients (en aquest centre es denominen així a les aules), així com els espais adjacents, es caracteritzen per la senzillesa i busquen la bellesa en el seu disseny i en els objectes: “si els nens estan en contacte amb la bellesa la reprodueixen i es fan sensibles a ella”, ens va comentar Deireé, que fonamenta aquesta idea en la pedagogia Waldorf. Aposten per colors càlids, clars i de tons terrosos i/o beix. Aprofiten molt bé la llum natural. Utilitzen sistemes d’il·luminació artificial zonals i càlids. El sòl de gairebé tot el centre és de fusta (parquet). Els nens i docents van sense sabates de carrer, amb calçat còmode, com a mitjons, sabatilles, etc. Aquest aspecte és habitual a les escoles de la majoria de països nòrdics, aspecte que ofereix calidesa i benestar durant l’estada al centre. També promouen l’ús de materials no processats, com la fusta natural i el vidre. Per exemple, tenen gots o porta-vés-les de cristall per acostumar als nens al fet que cuidin d’objectes fràgils i es responsabilitzin de la seva cura. Si un got es trenca és conseqüència del seu ús. Quan això ocorre els nens entenen que han d’anar amb compte amb determinat tipus d’objectes. D’aquesta forma el plantejament educatiu té a veure crear actituds i comportaments positius i no amb prohibir o evitar. S’educa en l’ús, no es prohibeix l’ús.

Tos els ambients segueixen la mateixa pauta en la seva configuració. Busquen que els nens es trobin bé, que estiguin còmodes i que sentin l’ambient com un lloc per poder conviure i aprendre de forma confortable. Aquesta idea és molt important per a la nostra recerca, doncs una de les nostres premisses de partida és que les aules estan configurades responent a una visió de l’estada a l’escola centrada en l’explicació del professor i/ en un treball d’aprenentatge constant i rutinari, que varia poc d’una activitat a una altra o d’un moment a un altre.

Els ambients de Congrés-Indians tenen un espai d’assemblea. En infantil aquest espai ocupa l’espai central d’una de les parets i en els ambients de primària una cantonada.

Especialment en els ambients d’infantil la distribució de l’espai permet el moviment fàcil per la zona central de l’aula (ambient).

En un altre lloc de l’ambient es troben diferents llocs de treball. Formes per treballar en grup, taules-escriptori per treballar individualment.

Un dels aspectes més destacats i que permeten donar una identificació específica als ambients en aquesta escola és que no compten amb una pissarra penjada en la paret (ni de guix, ni digital, ni de retolador). No penjar una pissarra en una de les parets de l’aula implica que aquesta es converteixi més en un ambient per estar i no en un espai que fonamentalment està preparat perquè algú expliqui alguna cosa als altres amb molta freqüència. Els ambients disposen d’una pissarra sense suport de 90×60 que només s’utilitza quan és necessària.

La integració dels elements digitals és inexistent a infantil i molt testimonial a primària. L’alumnat pot utilitzar un ordinador portàtil o una tablet quan és necessari. Tot i així, a cada ambient hi ha algun dispositiu. S’utilitzen bàsicament per buscar informació. La idea del projecte educatiu de l’escola és contrarestar amb poc ús l’excés que ja fan els nens de la tecnologia les seves llars.

Les aules de primària disposen d’una “illa” d’organització del material, que se situa en un lloc bastant central de l’ambient amb l’objectiu aquesta vegada d’evitar espais molt amplis i dificultar que l’alumnat corri per l’ambient. Els ambients requereixen de límits per assegurar la convivència i d’unes determinades normes que s’intenten aplicar de forma rigorosa. En els ambients dels cursos de majors habitualment l’espai promou de forma més limitada i permet menys moviment, doncs els nens, per exemple de cinquè i sisè necessiten moure’s menys. Els espais en primària estan més ocupats que en infantil.

 

 

cong2
« 2 de 9 »

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *