De la foguera a les coves

L’Anna Pujol, part de l’equip del projecte, ens deixa la següent reflexió sobre una de les lectures relacionades amb les espais d’aprenentatge:

David Thornburg (2014). From the campfire to the Holodeck. Jossey-Bass. USA


Des de 1980, David Thornburg PhD ha escrit nombrosos articles i llibres sobre l’ús de les noves tecnologies a l’educació. És membre a temps parcial de la Walden University. El seu interès rau en el fet de posar de manifest que les noves tecnologies es poden utilitzar per fer les coses de manera diferent o fer les mateixes coses de sempre.

El llibre que es presenta “From the Campfire to the holodeck” és un compendi de diferents conceptes fruit de la seva experiència personal i de riques conversacions amb altres, tal com assenyala ell mateix.

…….”Després d’unes conferències brillants fetes amb vídeo conferència, al cap de 2 hores de presentacions sense parar, algú de l’audiència va anar al lloc de descans, era com si conversar amb els altres fos més interessant que les pròpies audiències, hi havia massa informació per assimilar. La primera nit, diu ell, necessitava reflexionar sobre tot allò que havia succeït pel meu compte i pensar en els nous passos”……….En el camí cap a casa em vaig adonar de l’existència de 3 espais d’aprenentatge:

“CAMPFIRE”. La casa de les lliçons.

“WATERING HOLES”. La casa de la conversació amb els altres.

“CAVES”. El lloc per a la reflexió tranquil.la.

…….Al parlar-ho amb el meu amic em va fer adonar que faltava un espai- el de la vida -el domini on el que s’ha après pot ser aplicat.” LIFE”

Pot ser que els humans hem estat sempre ocupats en diferents espais d’aprenentatge, movent-nos a través d’ells de la manera que necessitem?

Quin rol té el paper de la tecnologia?

Diu Thornburg: vaig observar que les escoles tradicionals estaven molt centrades en el “Campfire focus” i que aquest modus d’aprenentatge era el dominant. El problema amb les classes tradicionals és que semblen presons; timbres, parets i files, pissarra central, finestres altes … i veu que les escoles no han abandonat les pràctiques del passat encara que sigui amb pissarra digital.

La infantesa hauria de ser un temps d’exploració, de joia i del plaer de la descoberta, i es pregunta per què les escoles no fomenten la creativitat.

Cal recollir, segons ell, la idea de “fluir” de Mihail Cskszenmihalyi. La importància de la motivació intrínseca en el que ell anomena fluir.

Tot i que potser no hi ha una única aproximació per a tots els estudiants, però sí que n’hi ha una que aconsegueix l’estat de fluir……que és l’aprenentatge basat en problemes i recerca.

Si el desafiament excedeix l’habilitat de l’estudiant, apareix l’ansietat. Quan les habilitats de l’aprenent són més altes que el desafiament, l’estudiant s’avorreix. Quan l’habilitat i el desafiament són iguals, entrem en una regió que anomenem fluir, un espai òptim per les experiències optimes.

L’enfocament basat en problemes no és nou. Kilpatrick va ésser un pioner amb el treball per projectes. Quan hi ha un propòsit, un sentit, l’ull i la mà estan alerta. El propòsit guia l’acció. Quan els estudiants treballen en els seus projectes, augmenten les habilitats en l’estat de fluir.

Crear entorns creatius que provoquin desafiaments i proveeixin oportunitats per fluir és la clau.

Manté doncs que hi hauria 4 espais d’aprenentatge que haurien de ser dissenyats per permetre l’experiència real d’aprenentatge i en facilita algunes reflexions:

  1. “CAMPFIRE” és el lloc on la gent explica històries, on s’escolten històries dels altres. Moltes d’aquestes històries evoquen mites que eren explicats per comprendre les complexitats de l’existència. Aquesta era la manera de passar una història als joves.

Els professors serien els àrbitres d’aquest coneixement. El “campfire” està reemplaçat per la pissarra.

El desafiament és preparar suficient informació perquè l’alumnat pugui i vulgui descobrir i després els estudiants puguin sentir-se lliures per trobar el material que necessiten. Formulació de projectes. Els estudiants fan recerca, creant un projecte on es descobreixin les seves descobertes.

El tema és quina és la pregunta. Quan formulem interessants preguntes i permetem que els estudiants ho contestin, ens assegurem que l’aprenentatge persistirà per sempre.

Formular bones preguntes, aquí rau la qüestió.

  1. WATERING HOLES. Si el “campfire” és la casa de les presentacions didàctiques del material, the “watering holes” és el lloc per l’aprenentatge social amb els iguals. Aquets aprenentatge té lloc a través de les conversacions, no de les lliçons. L’aprenentatge social és l’activitat dominant en totes les societats.

El diàleg és l’oportunitat de produir coneixement i la manera de pensar es diferent de quan estàs sol.

La qualitat del diàleg es tremendament important en l’educació. Vigotski fa èmfasi en la ZDP, on la conversació es estimulada. “Coaprenents”

El disseny d’espais per llargues conversacions és molt important. Les conversacions han d’incloure grups reduïts de 4 o poques persones.

Les nostres institucions ho haurien de reflectir per dissenyar espais per permetre conversacions reals sobre els materials d’estudi.

3.” CAVES”. La casa de l’aprenentatge reflexiu. Aquest procés es solitari i inclou aprenentatge autodirigit que pot esser facilitat amb recursos (llibres, informació on line etc.). Si el “campfire” és la casa de la lliçó, el “watering hole” és el diàleg,” the cave” és la casa de la construcció cognitiva del coneixement descrit per Piaget. Mes enllà del constructivisme social de Vigotski, el constructivisme cognitiu de Piaget és un acte d’internalitzar allò après gràcies a l’experimentació i reflexió.

  1. “LiFE”. És l’espai del “construccionisme”. Respon al principi d’aprendre fent. Es pregunta si les escoles tradicionals poden incloure més espais de construcció, aquests espais permeten molta creativitat i possibilitats d’exploració.

En definitiva crec que el llibre de David Thornburg és un estímul per la imaginació i et convida a pensar en espais d’aprenentatge que converteixin l’aprendre en una aventura constant. A partir del disseny d’aquests quatre espais d’aprenentatge, redissenya uns entorns virtuals d’aprenentatge a partir del qual les noves tecnologies permetin el respecte a aquests principis pedagògics de com s’aprèn.

Aquests principis han estat font d’inspiració per alguns dissenyadors i arquitectes, a mencionar les escoles dissenyades per Rosan Bosch, dissenyadora danesa.

Seria interessant a casa nostra, propiciar un debat a partir d’aquestes idees , que permeti repensar els nostres espais educatius per fomentar les ganes d’aprendre que ja de manera natural tot esser humà porta a dins seu.

 

1 comentario sobre “De la foguera a les coves

  1. Pingback: El disseny com a una eina pel canvi i el desenvolupament – Smart Classroom Project

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *